La Bandera
A més, la bandera nacional està regulada per:
- Llei 39/1981, de 28 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes (BOE núm. 271, de 12 de novembre).
- Reial decret 441/1981, de 27 de febrer, pel qual s'especifiquen tècnicament els colors de la bandera d'Espanya (BOE núm. 64, de 16 de març).
- Articles 18, 19 i 20 de la Llei 85/1978, de 28 de desembre, de reials ordenances per a les Forces Armades (BOE núm. 11, de 1979).
- Reial decret 1511/1977, de 21 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de banderes i estendards, guions, insígnies i distintius (BOE núm. 156, d'1 de juliol de 1977).
Antecedents històrics
L'origen de l'actual bandera d'Espanya es remunta al regnat de Carles III (1759-1788). En aquella època coexistien a Espanya tres tipus de banderes: l'estendard reial, les banderes militars i el pavelló de la Marina. La majoria dels països utilitzaven pavellons en què predominava el color blanc, la qual cosa produïa problemes d'identificació i confusions al mar entre els vaixells de guerra. Per evitar-ho, Carles III va encarregar al seu ministre de Marina, Antonio Valdés y Bazán, un projecte per a la substitució del pavelló naval.
Entre els dotze esbossos presentats a concurs, el rei va triar-ne dos, als quals va variar les dimensions de les franges; va declarar reglamentari el primer per a la marina de guerra i el segon per a la mercant, mitjançant el Reial decret de 28 de maig de 1785.
Banderes seleccionades
En el regnat de Carles IV (1788-1808), les Ordenances generals de l'Armada Naval de 8 de març de 1793 fan extensiu l'ús de la bandera rojigualda a les places marítimes, els castells i les defenses de les costes i la defineixen com a bandera reial.
Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) es va produir un fenomen de proliferació de banderes no reglamentàries. Alguns mariners van passar a prestar servei en campanyes de terra i, per primera vegada, es veuen ensenyes bicolors per l'interior d'Espanya.
Sota el regnat d'Isabel II (1833-1868) es va ampliar l'ús de la bandera bicolor a l'Exèrcit de Terra i es procedeix a unificar la bandera espanyola. El Reial decret de 13 d'octubre de 1843 estableix la substitució de banderes, estendards i escarapel•les, ensenyes de l'Exèrcit, per unes altres de noves rojigualdas.
Amb posterioritat, la Instrucció sobre insígnies, banderes, honors i salutacions de l'Armada, de 13 de març de 1867, torna a descriure la bandera de vaixells, arsenals i places marítimes de forma explícita.
Amadeu I de Savoia (1871-1873) va respectar l'heràldica de la bandera. Durant la Primera República (1873-1874) es va projectar introduir una franja morada, en compte de la vermella inferior, però al final no es va modificar.
En el regnat d'Alfons XII (1875-1931), es promulga una instrucció, amb data 10 de desembre de 1878, sobre insígnies, banderes, honors i salutacions marítimes, en l'article primer de la qual es defineix la bandera nacional en els mateixos termes que en la instrucció de 1867.
En la Segona República (1931-1939), durant el Govern Provisional, el 27 d'abril de 1931, es va promulgar un decret que determinava l'adopció de la bandera nacional tricolor formada per "tres bandes horitzontals d'igual ample, vermella la superior; groga la central i morada fosca la inferior".
Poc després de l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), es va restablir la bandera rojigualda entre les tropes sublevades. En esclatar l'Alçament (18 de juliol de 1936), entre les tropes proliferaven diferents banderes. Per a evitar-ho, el president de la Junta de Defensa Nacional, el general Cabanellas, signa un decret, el 29 d'agost de 1936, pel qual es recupera la bandera tradicional. En el seu article únic diu: "Es restableix la bandera bicolor, vermella i groga, com a bandera d'Espanya."
Uns anys més tard, durant la dictadura del general Francisco Franco (1939-1975), el Decret d'11 d'octubre de 1945 aprova el nou reglament d'insígnies, banderes i distintius que en regula l'ús i la forma, i detalla les característiques de la bandera nacional en les tres modalitats: unitats de les Forces Armades, vaixells de guerra i edificis.
Després de la mort de Franco, el 1975, i amb la restauració de la Casa de Borbó en la persona de Joan Carles I, aquest reglament va ser substituït pel Reial decret 1511/1977, de 21 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de banderes i estendards, guions, insígnies i distintius.
La normativa vigent en l'actualitat parteix de la Constitució espanyola de 1978, que descriu la bandera en l'article 4.1.
Bibliografia
Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals: "Símbolos de España".
